El peatge humà: Evelyn LaChapelle

Parts 2 & 3 de El cost humà: com la guerra contra el cànnabis va atacar l'Amèrica negra en directe a Vanity Fair, on escoltem històries personals de com els sistemes punitius sovint tenen conseqüències de per vida>. Evelyn LaChapelle és una d'aquestes veus, i la seva història ofereix un poderós testimoni de l'impacte de les conseqüències col·laterals i les dures realitats de la reincorporació a la societat.

L'Evelyn va ser condemnada el 2013 per tres càrrecs relacionats amb un paper menor en una operació de distribució de marihuana i sentenciada a 87 mesos de presó sense antecedents ni indicis que fos una reincident.

L'1 de febrer de 2019, l'Evelyn va ser alliberada de la custòdia federal i va començar una llibertat condicional de 4 anys. Immediatament va trobar feina com a coordinadora de vendes i càtering; no obstant això, després que un company de feina busqués el seu nom i trobés les seves condemnes, va ser acomiadada. Des de llavors, s'ha dedicat amb passió a donar suport a aquells que han estat empresonats recentment: entendre què significa complir la teva condemna i, tot i així, tornar a casa en un entorn que et negaria la feina a causa del teu passat. La Llei de la Segona Oportunitat, un programa dissenyat per donar suport a la reincorporació i reduir la reincidència, finalment li va fallar. Així que s'ha fixat l'objectiu de crear una segona oportunitat real per als homes i dones que surten de la presó.

L'empresonament té conseqüències de gran abast més enllà de la sentència en si. Parla'ns de l'impacte que té en tu i els teus éssers estimats?

Vaig perdre la meva madrastra a causa de la seva batalla contra el càncer el segon any que vaig complir amb la meva condemna de 87 mesos. La quantitat de dolor i vergonya que va sorgir amb la notícia de la seva mort mentre era a la presó va ser, i continua sent, devastadora. El jutge no només em va condemnar a 87 mesos de presó, sinó que va condemnar la meva filla a cadena perpètua sense la seva mare, va condemnar la meva mare a tornar a ser mare a temps complet d'un nen petit i va condemnar la meva madrastra a donar el seu últim alè en aquesta Terra, encara preocupada per mi a la presó. I jo sempre lamentaré no haver estat al seu costat. Com que no era a casa per enterrar-la, encara tinc la sensació incòmoda que encara és aquí. És com si encara estigués esperant que tornés a casa.

Per què creus que és important compartir la teva història ara?

Per dues raons. Primerament, crec fermament que molta gent encara és a la presó per cànnabis perquè la majoria de la població no ho sap. És la meva responsabilitat ajudar a conscienciar-los. També vaig portar la culpa i la vergonya a la presó: sentiments de ser una mare, filla i germana fracassada; culpa per haver estat a la presó per cometre el que devia ser "un delicte greu" perquè el jutge em condemnés a 87 mesos de presó.

Tot el procés em va fer creure durant molt de temps que era una persona terrible. Aleshores, em van alliberar i em van demanar que expliqués la meva història per primera vegada. A poc a poc, el pes d'aquesta culpa ha començat a disminuir, perquè per primera vegada des que el jurat va dir "culpable", la gent escoltava i reconeixia que el meu temps a la presó va ser injust i deshonest. La sensació de ser escoltat és molt terapèutica.

Cada cop veiem més com de ple d'inequitat està el nostre sistema judicial. Què és el que més et va sorprendre de la teva experiència?

El nombre de dones a la presó està augmentant ràpidament, gairebé el doble que el d'homes. Sense relació amb l'empresonament per cànnabis, em va sorprendre veure el nombre de dones joves mexicanes a la presó. Tenia una companya que tenia 19 anys i amb prou feines parlava anglès, i representava la majoria de la població. Sempre vaig pensar que hi havia d'haver una manera millor de satisfer les necessitats d'aquestes dones joves. Mai em vaig sentir còmoda veient aquestes noies joves a la presó, principalment per creuar la frontera il·legalment o transportar drogues per als seus xicots.

Quin va ser el motiu més important per involucrar-te amb LPP i altres organitzacions dedicades a la reforma del cànnabis?

Em van presentar Last Prisoner Project a través de Corvain Cooper, i va ser extremadament important per a mi involucrar-me amb qui defensés el seu alliberament. Last Prisoner Project, juntament amb moltes altres oportunitats, em va donar una plataforma per defensar públicament el meu coacusat que complia cadena perpètua per marihuana. Ara que Corvain és a casa, és important mantenir vius el missatge i la missió de LPP. 40.000 reclusos romanen a la presó per aquesta planta, Parker Coleman, que actualment compleix una condemna de 60 anys per un delicte de marihuana no violent, és un d'ells.

Què és el següent per a tu?

Eighty Seven, la meva marca d'essencials de cànnabis, és la següent per a mi. Eighty Seven, el nombre de mesos que vaig ser condemnada a una presó federal, es va establir per proporcionar un consum de qualitat als consumidors alhora que amplificava la veu de les dones que van complir condemna a la presó per cànnabis. És una història de derrota i victòria. Oferirem una àmplia gamma d'essencials de cànnabis orientats a fer que el consum de cànnabis sigui una experiència digna d'una flor premium. Crec que el consum s'ha de fer amb estil i facilitat. Els productes es llançaran a temps per a les vacances, però mentrestant, seguiu-nos a Instagram: @eightyseven_months o consulteu... lloc web i subscriure's al butlletí.

Sintonitza Part 2: Conseqüències col·laterals i Part 3: Sortir per saber-ne més sobre la història d'Evelyn i com podeu involucrar-vos amb organitzacions sobre el terreny.